UN CONCURS QUE RESPECTE EL NATURAL

Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:
La regidoria de Medi Ambient, convocá el III Concurs de fotografia de Medi Ambient.
S'establien en les bases tres temes: "Espais Litorals”, “Tresors d'Interior” i “Respectem la Naturalesa”.
En les bases, que ara no tinc en les meues mans, vam creure entendre, que a les fotografies no se'ls afegia ni llevava res que no estiguera en el moment. I eixe creiem que és el fi de l'art fotogràfic, reflectir el moment, però el moment real i viu.
Hui, que en Internet tenim, un mercat amplíssim de programes de tractament fotogràfic, més que mai s'hauria de valorar la virginitat de les obres. Els departaments de Medi Ambient són un exemple de busca del natural, del verge, el no manipulat i tractat, sobretot per l'home.
Participem en el dit concurs, som aficionats, i no pertanyem a cap associació fotogràfica. No se si açò pot ser una bona carta de presentació per al jurat. Entenem que el jurat és coneixedor de les bases. No obstant això, si les coneixen, han de tindre, una certa mànega ampla en això del retoc i introducció d'alteracions en el resultat de la fotografia. Entenem que al ser, els del jurat, professionals d'açò, no aprecien el que per a ells en normal, ja que el seu producte és millorat i agraït pels seus client, pels programes de tractament fotogràfic.
Encara que l'exposició estava previst restara en el Casal Jove, fins al 30 d'agost, em van avisar que l'exposició s'anava a traslladar a l'Aula del Mar, en la platja de La Fustera. Després hem rebut una carta de la regidoria comunicant-ho.
Aprofite eixos últims moments per a visitar-la quan encara estava al complet.
En general totes les fotografies exposades eren excel·lents, el nostre poble, dóna per a això i moltíssim mes. Bancals, racons verds, detalls, llocs increïbles, vistes resplendides, espectaculars, senzilles.... ja ho hem dit, para molt mes.
Però. Sospitara el meu amable lector, el perquè de la introducció. Si, hi havia també fotografies impossibles.
És impossible que amb llum solar, es produïsquen els Persèidas, popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç.
És impossible que el fem i runa en l'apartat "Respectem la Naturalesa", siga blanc i negre i tinguem un llevataps roig. Esta fidel còpia del primer premi de l'any anterior on en compte de llevataps teníem un sofà roig i el fons blanc i negre.
Els núvols, en una sèrie de fotografies, tenen tal espectacularitat que pareix el dia del juí final o el dia de la creació. En fi, un cel impossible, i a mes impossible.
No es desqualifica a ningú. És mes, es premia alguna obra dubtosa.
Acceptem, com no el veredicte, però no ho comprenem. O si. El jurat ho considera normal, perquè ells en els seus productes ho apliquen.
El pròxim any deixarem anar al photoshop, o cuaquiera que en el mercat ens oferisca.
Les fotografies que deixe ací, són de Benissa, per Vicente Ibañez (vibanezm en Flickr i en You Tube), ,i d'Aarhus -Dinamarca per l´Artur Ibañez, naturals 100%, per la qual cosa els experts diran, que no tenen qualitat. Bé, no la tenen, però saben com una bona tomaca de secà del bancal de Canor. ¡Vaja exemple mes de bancal, aixi com farem alguna cosa de calitat!
Seguirem l'aventura fotografia, potser fins tinguem alguna que es lloe.

De la familia

El dissabte a la nit, vam celebrar el sant del meu pare, Jaume Marro, del meu germà Jaume i del meu nebot Jaume.
Cada any, la reunió familiar no és completa per diverses circumstàncies, però jo se que els que falten, també estan amb nosaltres.
La família ha anat creixent, i ja som un grapat. A mi, de vegades em passa com a l'àvia Angela, que quan ja era gran, em deia, Angel, Benjamin, Jaume ..., si, tots els noms menys el que corresponia ..
El dissabte a la nit, al costat dels més petits dels meus nebots, em van fer la foto que veieu. Només faltava que algú parlés de tenir un nét. Deixa, deixa, això ens faltava un crianso.
Avui que ja estem començant el mes d'agost, que és el sant de les Maries Àngels, les Angeles i Angeletes, he recordat a l'àvia Angela, que marcha també un mes d'agost, i suposo que amb la carrossa plena de flors que ella veia els últims mesos.
La recorde, perquè va ser la representant de tots els meus avantpassats que, a causa de diverses circumstàncies, no vaig conèixer, o vaig tenir prop poc temps, per recordar.
El més important per a mi en aquests moments, és saber quines van ser les seves preocupacions i els seus grans èxits, dels quals es van sentir orgullosos.
Com la meva família no eren ni reis, marquesos ni altra forma de nomenar uns personatges, que se suposa estaven ben educats i no érem d'alt llinatge, no vaem tidre cronista que recollís els fets més rellevants a través del temps.
Llàstima, perquè sabent com som nosaltres, tinc per segur que aquells havien de ser bones peces, i com no, sempre en el millor sentit.
Bé, seguir i gaudir de menudalla, perquè cuant perdin la innocència, seran com nosaltres, escèptics, incrèduls, insatisfets, i no se quantes coses més.
Ja, ja, també som confiats, crèduls, i satisfets, però només de vegades, i aquestes vegades duren poc temps.
Que passeu bon estiu ia la tornada de les vacances, tornarem a parlar dels a assumptes que ens tenen desperts.