Publicat a apuntessobrebenissa - benissadigital el dia 25.11.2010 y al Diari INFORMACION de Alicante el 28.11.2010 http://apuntesdesdebenissa.com/col/42/vicent_ibanyez/
Repasse la novel·la del meu admirat José Saramago, “Assaig sobre la ceguera”, de la que alguns, i jo també, consideren una les seues millors novel·les. Vinc a rellegir-la, perquè volia recordar la trama, ja que la vaig llegir a l'octubre del 2001.
Escric este article, amb antelació a la data que tènia prevista, ja que he de sotmetre'm a una intervenció quirúrgica de cataractes en el moment de la publicació d'este articul. Vaig recordar que al final de la novel·la, diu un dels anònims protagonistes “.. el que va a emportar-se un esglai, pobret, és l'amic de l'embena negra. Perquè, Per la cataracta, després del temps fa que ho vaig examinar deu estar com un núvol opac.”. I efectivament el meu ull esquerre té un núvol opac.
Es referix l'autor en la novel·la, a l'esglai que tindrà el de l'embena negra, quan li diguen que tots han recuperat la visió, i ell, per la cataracta, tinga una visió opaca. Jo que no he perdut la vista del dret, no tindré cap sobresalt quan aclarisquen el meu cristal·lí per mitjà del mètode, ja anem sent experts, de la "facoemulsificación".
Pedro Amat Peral, el meu oftalmòleg
Pedro Amat Peral, el meu oftalmòleg
Ve tot este preàmbul a conte, ja que observe una ceguera general, una ceguera blanca, que segons pareix és conseqüència d'un contagi, contagi d'indolència que es transmet per contacte entre els uns i els altres i que al principi era tolerable però conforme van avançant els dies i els anys, lluny de millorar, ha anat degenerant i agrint, hem arribat a un estadi en què, uns cegos arremeten contra els altres, es formen clans, la persones es corrompen per diners, perden la higiene i la salut democràtica i la por i la resignació s'apodera d'una part de la població cega.
Els que descobrixen i denuncien les practiques dels cegos dominants, són etiquetats, controlats. ningunejats i aïllats, cosa que a priori produïx bons resultats per als que gestionen la retirada d'eixa població incomoda. En l'aïllament, enceben a uns i són cruels amb altres, fomentant la competència i qualsevol vilesa entre ells. Açò ens porta a la idea que l'home és cruel, despietat i egoista per naturalesa i davant de situacions extremes o que son del seu màxim interès.
No se si les meues parrafades anteriors seran interpretades correctament, però traslladant al llenguatge col·loquial i aplicant-ho a la vida política local, i més especialment de la comunitat i la nacional , l'assaig sobre la ceguera és del tot aplicable.
La ceguera és tal, que tant als cegos dominants i els seus palmeros, com els cegos dominats, i que formen esta societat, haurien de ser tractats amb la cirurgià perquè s'els estirparen les excrescències oculars, que es traduïxen en indiferència total del ciutadà, per un costat i resignació i por previnguda, per un altre. Les dites recrescències, no són altres que les de polítics corruptes, els quals alteren una vida que deuria ser plàcida, amb progres, feliç i solidària.
“Vols que et diga el que estic pensant. Dis-me, Crec que no ens quedem cegos, crec que estem cegos, Cegos que veuen, Cegos que, veient, no veuen”.
I jo afegix. I veient sense veure, no som, ni serem lliures.
Vicent Ibañez
**************************************
UNA CATARATA
UNA CATARATA
Repaso la novela de mi admirado José Saramago, “Ensayo sobre la ceguera”, de la que algunos, y yo también, consideran una sus mejores novelas. Vengo a releerla, quería yo recordar la trama, ya que la leí en octubre de 2001.
Escribo éste articulo, con antelación a la fecha que tenia prevista, ya que tengo que someterme a una intervención quirúrgica en el momento de la publicación de este articulo. Recordé que al final de la novela, dice uno de los anónimos protagonistas “.. el que va a llevarse un susto, pobrecillo, es el amigo de la venda negra. Porqué, Por la catarata, después del tiempo pasado desde que lo examiné debe de estar como una nube opaca.”. Y efectivamente mi ojo izquierdo tiene una nube opaca.
Se refiere el autor en la novela, al susto que tendrá el de la venda negra, cuando le digan que todos han recuperado la visión, y él, por la catarata, tenga una visión opaca. Yo que no he perdido la vista del derecho, no voy a tener ningún sobresalto cuando despejen mi cristalino mediante el método, ya vamos siendo expertos, de la facoemulsificación.
Viene todo este preambulo a cuento, ya que observo una ceguera general, una ceguera blanca, que segun parece es consecuencia de un contagio, contagio de indolencia que se transmite por contacto entre unos y otros y que al principio era tolerable pero conforme van avanzando los dias y los años, lejos de mejorar, ha ido degenerando y agriando, hemos llegado a un estadio en el que, unos ciegos arremeten contra los otros, se forman clanes, la personas se corrompen por dinero, pierden la higiene y la salud democratica y el miedo y la resignacion se apodera de una parte de la poblacion ciega.Los que descubren y denuncian las pacticas de los ciegos dominantes, son etiquetados, controlados. ninguneados y aislados, cosa que a priori produce buenos resultados para los que gestionan la retirada de esa poblacion incomoda. En el aislamiento, ceban a unos y son crueles con otros, fomentando la competencia y cualquier vileza entre ellos. Esto nos lleva a la idea de que el hombre es cruel, despiadado y egoista por naturaleza y ante situaciones extremas o de su maximo interes.
No se si mis parrafadas anteriores seran interpretadas correctamente, pero trasponiendo al lenguaje coloquial y aplicandolo a la vida politica local, y más especialmente de la comunidad y la nacional , el ensayo sobre la ceguera es del todo aplicable.
La ceguera es tal, que tanto a los ciegos dominantes y sus palmeros, como los ciegos dominados, y que forman esta sociedad, deberian ser llevados al cirujano para que se les estirparan las escrecencias oculares, que se traducen en desapego total del ciudadano, por un lado y resignación y miedo precavido, por otro. Las dichas escrecencias, que no son otras que las de politicos corruptos, alteran una vida que deberia se apacible, feliz y solidaria. “Quieres que te diga lo que estoy pensando. Dime, Creo que no nos quedamos ciegos, creo que estamos ciegos, Ciegos que ven, Ciegos que, viendo, no ven”.
Y añado. Y viendo sin ver, no somos, ni seremos libres.
El dios Esculapio nos proteja.
