Saturday 15 December 2012

Cant VI.- Odiseu i Nausícaa.


Els dies que l´errant passa a Lleida, són un bàlsam per a reparar certes ferides i del viatge.

Com Odiseu, als afores de la ciutat, prop d'un bosc de pereres, envaït ja per la civilització, està la “Torre Saroqui”, la casa del Jaume i la Pepita, on Nausícaa (Nuria), en aquesta història ja està casada, li ofereixen aliments i hospitalitat.



En la psicodèlica Llotja veiem l'espectacle d'Andreu Buenafuente i Romero, que representen “Ningú sap res”. Una paròdia sobre el desconeixement total que tenim uns d'uns altres, i així i tot ens atrevim a opinar i jutjar. Em sona a alguna cosa propia i actual. Ningú sap res del que li passa als altres pel cap i a l'interior de la seua casa. Xafarders és el que hi ha. Mirant a la seua pròpia casa quedarien sorpresos.



Mirador del Claustre
Els dies passen, Odiseu realitza incursions en la ciutat de Lleida, en particular al Turó de Lleida, al territori de la Noguera, el Valles Occidental i el Barcelones.

El Turó de Lleida esta coronat per la majestuosa Catedral – Seu Vella – Castell, que destaca sobre tota la ciutat. La seua missió religiosa acabá en 1707.
L'ombra de Felip V era allargada, després de la conquesta de la ciutat va decidir la destrucció de la Seu, però la seua mort es va produir abans de donar l'ordre. Però açò no va ser obstacle perquè guanyara l'estament militar sobre el religiós, interessat en la seua situació estratègica, i des de llavors fins a 1948, va ser caserna militar.

Campanar
Tres punts de la Seu capten major interès al errant.
.
El campanar octogonal amb els seus 60 metres d'altura i 238 graons, que és visible des de qualsevol punt de la ciutat.

La Porta dels Fillols, que durant molt temps va ser la porta principal i per on havien d'accedir els que anaven al baptisme. La porta i l'escalinata d'accés, causa curiositat a Odiseu, ja que des d'alguns punts de la ciutat, s'observa nítidament.

El claustre, una vertadera joia i espai de tranquil·litat i pau. La seua situació fa que a través de cinc arcs s'obtinga una visió de mirador sobre la ciutat. Els 17 arcs ogivals interiors, donant pas a la llum reflectida en les parets mil·lenàries, són ocasions que no cal perdre's.



                                   La Seu Vella de Lleida

 En la Noguera, Camarasa, població que dóna el nom a un pantà proper, un més en la llera del riu Noguera-Pallaresa, afluent del riu Segre, que al seu torn creua la ciutat de Lleida i banya els peus de la Seu Vella.
Afegeix la llegenda


Camarasa va ser visitada fa anys pel l´errant viatger, i el paratge li va encantar. Cerca una imatge, un moment que reflectir. Una bella fotografia que desprenga pau.

El riu Noguera-Pallaresa baixa tranquil, els diferents murs construïts, domen la velocitat que li dóna el pendent i ara corre mans, però en èpoques de desglaç s'obrin les comportes dels embassaments, i es produeix un augment del cabal. És llavors, quan el riu corre amb alegria i amb un rumor d'arrossegament de cants rodats desgastador.

Riu Noguera-Pallaresa
Al costat de la denominada Batalla de l'Ebre, la Batalla del Segre, menys coneguda però no per açò es menys sagnant i estratègica. El control de les centrals elèctriques va fer de la zona un altre escorxador del que no hi ha xifres, però que es podrien acostar a les esmentades en la batalla de l'Ebre.

Coincidint amb l'operació judicial, per un presumpte frau urbanístic, en la qual es deté a 12 persones, s'estableix un cap de pont a Sabadell, on en un modern estatge ens allotgem dues nits.

Sabadell i Terrassa, van ser dos grans nuclis tèxtils, on la revolució industrial transformá la vida dels seus habitants i el paisatge. El creixement ràpid pel devessall de treballadors a les fàbriques tèxtils i les indústries auxiliars, fomentá un creixement desordenat de les poblacions, cosa que en l'actualitat s'intenta remeiar.


Teler
A Terrassa en una antiga i magnifica fàbrica tèxtil, el Museu de la Ciència i la Tecnologia, una exposició de l'enginy de l'home al servei de la col·lectivitat. Un museu on, ser català és sinònim d'emprenedor, avançats a les seues èpoques, atrevit, constant i admirable. És un museu on es palesa la diferència, en est hi ha peces originals, usades en les indústries i empreses catalanes. En el de València, maquetes i reproduccions.

                                                
                                       Pujem al Montcau

Montcau 1.056 m.



Sabadell, un nom propi s'ha fet quotidià entre els valencians, gràcies a la gestió modèlica de saqueig i espoli, àdhuc no aclarida i castigada, i que va portar a una entitat bandera, la Caixa d'Estalvis del Mediterrani – CAM, a una ruïna tal que, Sabadell és el nou nom i Banc Sabadell el “felpudo” que tapa el nom de la CAM, que ja solament valia un punyetero euro.

Passeig de Gràcia.





I Barcelona, lluminosa, nadalenca, bulliciosa, cosmopolita i Gaudiana.







Casa Batlló - Antoni Gaudi
Catedral - Barcelona

 Enllaços:













La Rambla de Barcelona



Canto VI.- Odiseo i Nausícaa.
















Los días que el errante pasa en Lleida, son un bálsamo para reparar ciertas heridas y del viaje.

Como Odiseo, en las afueras de la ciudad, cerca de un bosque de perales, invadido ya por la civilización, está la “Torre Saroqui”, la casa de Jaume y Pepita, donde Nausícaa (Nuria),  en esta historia ya está casada, le ofrecen alimentos y hospitalidad.
En la psicodélica Lonja vemos el espectáculo de Andreu Buenafuente y Romero, que representan “Nadie sabe nada”. Una parodia sobre en desconocimiento total que tenemos unos de otros, y aun así nos atrevemos a opinar y juzgar. Me suena a algo propio y actual. Nadie sabe nada de lo que le pasa por la cabeza y en el interior de su casa. Chumas es lo que hay. Mirando a su propia casa quedarían asombrados.
Los días pasan, Odiseo realiza incursiones en la ciudad de Lleida, en particular al Turó de Lleida, al territorio de La Noguera, el Valles Occidental y el Barcelones.
Seu  Vella de Lleida
El turó de Lleida esta coronado por la majestuosa Catedral – Seu Vella – Castillo, que destaca sobre toda la ciudad. Su misión religiosa termino en 1707. La sombra de Felipe V era alargada, tras la conquista de la ciudad decidió su destrucción, pero su muerte se produjo antes de dar la orden. Pero eso no fue obstáculo para que ganara el estamento militar sobre el religioso, interesado en su situación estratégica, y desde entonces hasta 1948, fue cuartel militar.
Tres puntos de la Seu captan mayor interés  al errante.
El campanario octogonal con sus 60 metros de altura y 238 escalones, que es visible desde cualquier punto de la ciudad.
La Puerta dels Fillols, que durante mucho tiempo fue la puerta principal y por donde debían acceder los que iban al bautismo. La puerta y la escalinata de acceso, causa criosidad a Odiseo, ya que desde algunos puntos de la ciudad, se observa nítidamente.
El claustro, verdadera joya y espacio de tranquilidad y paz. Su situación hace que a través de cinco arcos se obtenga una visión de mirador sobre la ciudad. Los 17 arcos ojivales interiores, dando paso a la luz reflejada en las paredes milenarias, son ocasiones que no hay que perderse.
Riuo Noguera-Pallaresa
En la Noguera, Camarasa, población que da el nombre a un pantano cercano, uno más en el cauce del rio Noguera-Pallaresa, afluente del  rio Segre, que a su vez cruza la ciudad de Lleida y baña los pies de la Seu Vella.
Camarasa fue visitada hace años por el errante viajero, y el paraje le encantó. Busca una imagen un momento que reflejar. Una bella fotografía que desprenda paz.
Tuneles del Noguera-Pallaresa
El rio Noguera-Pallaresa baja tranquilo, los distintos muros construidos, doman la velocidad que le da la pendiente y ahora corre manso, pero en épocas de deshielo se abren las compuertas de los embalses, y se produce un aumento del caudal. Es entonces, cuando el rio corre con alegría y con un rumor de arrastre de cantos rodados desgastador.
Junto a la denominada Batalla del Ebro, la Batalla del Segre, menos conocida pero no por eso menos sangrienta y estratégica. El control de las centrales eléctricas hizo de la zona otro matadero del que no hay cifras, pero que se podrían acercar a las mencionadas en la batalla del Ebro.
Embassament de Terradets
Coincidiendo con la operación judicial, por un presunto fraude urbanístico, en la que se detiene a 12 personas,  se establece un cabeza de puente en Sabadell, donde en una moderna morada nos alojamos dos noches.
Museu de Ciencia i tecnologuia de Terrassa
Sabadell y Terrassa, fueron dos grandes núcleos textiles,  donde la revolución industrial transformo la vida de sus habitantes y el paisaje. El crecimiento rápido  por la avalancha de trabajadores a las fábricas textiles y las industrias auxiliares, fomento un crecimiento desordenado de las poblaciones, cosa que en la actualidad  se intenta remediar.
Techo de boveda catalana fabrica textil
En Terrassa en una antigua y magnifica fábrica textil, el Museo de la Ciencia y la Tecnología, una exposición del ingenio del hombre al servicio de la colectividad. Un museo donde, ser catalán es sinónimo de emprendedor, adelantados a sus épocas, atrevido, constante y admirable. Es un museo donde se patentiza la diferencia, en este hay piezas originales, usadas en las industrias y empresas catalanas. En el de Valencia, maquetas y reproducciones.
Montcau
Un nombre  propio se ha hecho cotidiano entre los valencianos, gracias a la gestión modélica de saqueo y expolio, aun no aclarada y castigada,  y que llevó a una entidad bandera, la Caja de Ahorros del Mediterraneo – CAM, a una ruina tal que, Sabadell es el nuevo nombre y Banco Sabadell el felpudo que tapa el nombre de la CAM, que ya solo valía un puñetero euro.
Y subimos al Montcau de 1.056 metros, dentro del Parque Natural de San Lorenzo del Monte y el Ocau. Aire puro, vista magnifica cuerpo renovado.
Catedral de Barcelona
Y Barcelona, luminosa, navideña, bulliciosa, cosmopolita y Gaudiana.







Saturday 8 December 2012

Cant IX .- Odiseu explica les seues aventures amb: els cicones, els lotófagos, els cíclopes.

Un poble desaparegut, tres rius, un castell i Polifem.



Des de la seua arribada, el errant solament s'havia desplaçat a peu, i havia sigut al castell del Turó de Lleida i per la ciutat.


Fa un dia de Sol esplendit però molt vent. Les valls dels rius, són per a Èol, com a tobogans pels quals es deixa caure. En la seua fricció produeix danys i molèsties als mortals que els habiten, ressecant o humitejant aqueixes feraces terres.



Riu Cinca prop de Fraga
A l'eixida de Lleida, abandonem prompte la companyia del riu Segre i ens incorporem al camí que voreja el riu Cinca a l'altura de Fraga.

El camí té un pendent interessant, sobretot per a no haver de forçar la velocitat. A la volta, encara que costa amunt i ja vesprada, amb el fresc, el vehicle respondrà sense problemes.


L'efecte visual que produeix la vall és la d'una fulla quadriculada. Són les parcel·les, unes amb fruiters alineats, unes altres amb la terra preparada per a plantar o sembrar. 

El camí del Cinca s'intueix per la processó de pollancres, als quals novembre els mana canviar-se la vestidura, provant-se a poc a poc conjunts, fins que les seues tenyides fulles arriben al groc, formant una línia en el conjunt.

Mequinenza nova, rius Segre y Cinca
Gens ha canviat, Mequinenza nova i vella estan en el seu lloc. Els tres rius flueixen i el castell esta al capdamunt.

Mequinenza és un doble encreuament de camins entre l´Arago, la Catalunya interior i el camí fluvial de l'Ebre que va a cap a la desembocadura.


És doble, perquè a l'habitual camí terrer, cal sumar els tres rius que s'uneixen davant de les seues portes. El gran Ebre, que procedeix de Fontibre, i els Cinca i Segre que canalitzen la neu dels Pirineus convertida en aigua, liquide transparent, fresc i quasi pur.


La història de Mequinenza va unida als seus rius i al lignit de les seues entranyes.


Durant anys de les seues mines s'extreia lignit que mitjançant una flota 16 llaüts es transportava a la costa, i amb aquet viatjes proveïa la important indústria tèxtil del Llobregat a Barcelona. Aprofitant la volta, es carregava de tot allò que es necessitava en la població i un ampli radi de poblacions veïnes. Els miners, sirgueros i calafateros eren les professions dels seus pobladors.

Mequinenza vella
Pero en 1957 comença el principi de la fi de l'encreuament de camins, dels miners, dels calafaters i dels sirgueros.
Mequinenza  vella
El desenvolupament i la política franquista de construcció de pantans, assenyala a l'estratègica intersecció com a lloc adequat per a la construcció d'una de les preses que constitueixen un dels embassaments més grans d'Espanya.

El poble de Mequinenza, el que es trobava a la vora del riu Ebre, el que tènia un camp de futbol que s´anegaba en les crescudes, amb el consegüent avantatge dels locals per la seua habilitat de jugar amb l'aigua pels turmells, aqueix poble va ser derruït, i en el vessant del Segre es va construir la nova, uniforme, alineada i vermellosa Mequinenza.
Castell de Mequinenza
A la part alta del turó, vigilant, un castell, en ell, el errante va comprovar que habitava àdhuc Polifem.

El castell que té els fonaments del segle XII, durant els segles XIV i XV, es transforma en un castell-palau, el millor de l'art gòtic de la corona d'Aragó.

Amb el temps és propietat dels Montcada, Medinaceli, el Duc de Orleáns, el mariscal Suchet (del ejercit de Napoleon), una guarnició militar des de 1820 al 1923, uns anys d'abandó, presó i observatori durant la guerra civil, quedant en ruïnes.

Polifem va quedar sense refugi. 
Riu  Cinca
Per a protegir-se, en els anys 50 del segle XX, s'autoritza a l'empresa nacional ENHER la seua reconstrucció. 
Polifem-ENHER, es transforma en Polifem-ENDESA que passa a ser propietària del mateix.

ENDESA és avui una filial del Ente Nazionale per l'Energia Elettrica (ENEL), la major empresa italiana del sector energètic. Tot gràcies a la Comunitat Europea i els jocs malabares de l'expresident del govern José María Aznar i l´expresident d´Endesa l'efímer candidat numero dos amb Mariano Rajoy, Manuel Pizarro.

L´errant sap que Polifem viu en el castell, ja que el dia de la visita a la Mequinenza vella i nova, i a l'encreuament de rius, va ser expulsat de la propietat privada, dels voltants del castell, castell que és d'ENDESA, empresa que va anar de tots els espanyols.

Polifem va contractar com a assessor a José Mª Aznar per 200.000 euro anuals.

Un dels ciclopes va eixir a expulsar dels voltants del inexpugnable castell, al errant fotògraf, amb el següent argument:
Presa de Mequinenza
- El director del castell li ha vist per la càmera de video i ha ordenat que se li acompanye al limite de les propietats del castell.
- I qui és el propietari?.

- Endesa.

Polifem amb un ull va expulsar al errant. 

Res va poder fer, Polifem té poderosos ciclopes (assessors), i una estaca no és suficient per a encegar tanta rampinya.

----------------------------------------------


Un pueblo desaparecido, tres ríos, un castillo y Polifemo.



Desde su llegada, el errante solo se había desplazado a pie, y había sido al castillo del Turó de Lleida y por la ciudad.


Valle del rio Segre
Hace un día de Sol esplendido, pero mucho viento. Los valles de los ríos, son para Eolo, como toboganes por los que se deja caer. En su fricción produce daños y molestias a los mortales que los habitan, resecando o humedeciendo  esas feraces tierras.



El amigo targerí, en tiempos pasados, regaló al errante la obra del mequinenzano Jesús Moncada, “Cami de sirga”, y desde entonces le subyuga el nombre y la población de Mequinenza.



Una visita hace ya muchos años, le recuerda que en ella encontró unas referencias extraordinarias.  Y fue su interés en aumento siguiendo las diversas obras de Jesús: Camí de sirga, La galeria de les estàtues, Estremida memoria, Calaveres atònites, Històries de la mà esquerra i altres narracions, El cafè de la granota, Contes.

 

La vamos a llama la Isla de los Cíclopes.



Rio Cinca
A la salida de Lleida, abandonamos pronto la compañía del rio Segre y nos incorporamos al  camino que bordea el rio Cinca a la altura de Fraga.  El camino tiene una pendiente interesante, sobre todo para no tener que forzar la velocidad. A la vuelta, aunque cuesta arriba y ya tarde, con el fresco, el vehículo responderá sin problemas.



Frutales del Cinca
El efecto visual que produce el valle es la de una hoja cuadriculada. Son las parcelas, unas con frutales alineados, otras  con la tierra preparada para plantar o sembrar. El cauce del Cinca se intuye por la procesión de chopos, a los que noviembre les manda cambiarse el ropaje, probándose poco a poco conjuntos hasta que sus teñidas hojas llegan al amarillo, formando una línea en el conjunto.

Nada ha cambiado, Mequinenza nueva y vieja están en su sitio. Los tres ríos fluyen y el castillo esta en lo alto.

Mequinenza nueva
Mequinenza es un doble cruce de caminos entre Aragon, la Cataluña interior y el camino fluvial del Ebro que va a hacia la desembocadura.

Es doble, porque al habitual camino terrero, hay que sumar los tres ríos que se unen delante de sus puertas. El gran Ebro, que procede de Fontibre, y los Cinca y Segre que encauzan la nieve de los Pirineos aragones y catalan, convertida en agua, liquido transparente, fresco y casi puro.

La historia de Mequinenza va unida a sus ríos y al lignito de sus entrañas.

Durante años de sus minas se extraía lignito que mediante una flota 16 llaüts se transportaba a la costa, y con el se abastecía la importante industria textil del Llobregat en Barcelona. Aprovechando la vuelta, se cargaba de todo aquello que se necesitaba en la población y un amplio radio de poblaciones vecinas. Los mineros, sirgueros y calafateros eran las profesiones de sus pobladores.
Presa de Mequinenza
En 1957, comienza el principio del fin del cruce de caminos, de los mineros, de los calafateros y los sirgueros. El desarrollo y la política franquista de construcción de pantanos, señala a la estratégica intersección como lugar adecuado para la construcción de una de las presas que constituyen uno de los embalses más grandes de España.

Mequinenza vieja
El pueblo de Mequinenza, el que se encontraba a orillas del rio, el que tenia un campo de futbol que se anegaba en las crecidas, con la consiguiente ventaja de los locales por su habilidad de jugar con el agua por los tobillos, ese pueblo fue derruido, y en la vertiente del Segre se construyó la nueva, uniforme, alineada y rojiza Mequinenza.

Campo de Futbol de Mequinenza
En lo alto del cerro, vigilante, un castillo, en él, el errante comprobó que habitaba aun Polifemo.

El castillo que tiene los cimientos del siglo XII,  durante los siglos XIV y XV, se transforma en un castillo-palacio, el mejor del arte gótico de la corona de Aragón. 

Con el tiempo es propiedad de los Moncada, Medinaceli, el Duque de Orleáns, el mariscal Suchet (Napoleon), una guarnición militar desde 1820 al 1923, unos años de abandono, prisión y observatorio durante la guerra civil, quedando en ruinas.

Polifemo quedó sin refugio. Para protegerlo, en  los años 50 del siglo XX, se autoriza a la empresa nacional  ENHER su reconstrucción. Polifemo-ENHER, se transforma en Polifemo-ENDESA que pasa a ser propietaria del mismo.

ENDESA es hoy una filial de Ente Nazionale per l'Energía Elettrica (ENEL), la mayor empresa italiana del sector energético. Gracias a la Comunidad Europea y los juegos malabares del expresidente del gobierno José María Aznar y el efímero candidato numero dos con Mariano Rajoy, Manuel Pizarro.

El errante sabe que Polifemo vive en el castillo, ya que el día de la visita a la Mequinenza vieja y nueva, y al cruce de ríos, fue expulsado de la propiedad privada, de los alrededores del castillo, castillo que es de ENDESA, empresa que fue de todos los españoles.

Polifemo contrató como asesor a José Mª Aznar por 200.000 euro anuales. 

Uno de los ciclopes salió a expulsar de los alrededores del inexpugnable castillo,  al errante fotógrafo, con el siguiente argumento:
     -   El director del castillo le ha visto por la cámara de video y ha ordenado que se le acompañe al limite de las propiedades del castillo.
 
       -   ¿Y quien es el propietario?
       -   Endesa. 

Polifemo con un ojo expulsó al errante. 

Nada pudo hacer,  Polifemo tiene poderosos ciclopes (asesores), y una estaca no es suficiente para cegar tanta rapiña.
 

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...