Els dies que l´errant passa a Lleida, són un bàlsam per a reparar certes
ferides i del viatge.
Com Odiseu, als afores de la ciutat, prop d'un bosc de pereres, envaït ja per la civilització, està la “Torre Saroqui”, la casa del Jaume i la Pepita, on Nausícaa (Nuria), en aquesta història ja està casada, li ofereixen aliments i hospitalitat.
En la psicodèlica Llotja veiem l'espectacle d'Andreu Buenafuente i Romero, que representen “Ningú sap res”. Una paròdia sobre el desconeixement total que tenim uns d'uns altres, i així i tot ens atrevim a opinar i jutjar. Em sona a alguna cosa propia i actual. Ningú sap res del que li passa als altres pel cap i a l'interior de la seua casa. Xafarders és el que hi ha. Mirant a la seua pròpia casa quedarien sorpresos.
 |
| Mirador del Claustre |
Els dies passen, Odiseu realitza incursions en la ciutat de Lleida, en
particular al Turó de Lleida, al territori de la Noguera, el Valles Occidental i
el Barcelones.
El Turó de Lleida esta coronat per la majestuosa Catedral – Seu Vella – Castell, que destaca sobre tota la ciutat. La seua missió religiosa acabá en 1707.
L'ombra de Felip V era allargada, després de
la conquesta de la ciutat va decidir la destrucció de la Seu, però la seua mort
es va produir abans de donar l'ordre. Però açò no va ser obstacle perquè
guanyara l'estament militar sobre el religiós, interessat en la seua situació
estratègica, i des de llavors fins a 1948, va ser caserna militar.
 |
| Campanar |
Tres punts de la Seu capten major interès al errant.
.
El campanar octogonal amb els seus 60 metres d'altura i 238 graons, que és visible des de qualsevol punt de la ciutat.
El campanar octogonal amb els seus 60 metres d'altura i 238 graons, que és visible des de qualsevol punt de la ciutat.
La Porta dels Fillols, que durant molt temps va ser la porta principal i per on havien d'accedir els que anaven al baptisme. La porta i l'escalinata d'accés, causa curiositat a Odiseu, ja que des d'alguns punts de la ciutat, s'observa nítidament.
El claustre, una vertadera joia i espai de tranquil·litat i pau. La seua situació fa que a través de cinc arcs s'obtinga una visió de mirador sobre la ciutat. Els 17 arcs ogivals interiors, donant pas a la llum reflectida en les parets mil·lenàries, són ocasions que no cal perdre's.
La Seu Vella de Lleida
En la Noguera, Camarasa, població que dóna el nom a un pantà proper, un més en
la llera del riu Noguera-Pallaresa, afluent del riu Segre, que al seu torn
creua la ciutat de Lleida i banya els peus de la Seu Vella.
 |
| Afegeix la llegenda |
Camarasa va ser visitada fa anys pel l´errant viatger, i el paratge li va
encantar. Cerca una imatge, un moment que reflectir. Una bella fotografia que
desprenga pau.
El riu Noguera-Pallaresa baixa tranquil, els diferents murs construïts, domen la velocitat que li dóna el pendent i ara corre mans, però en èpoques de desglaç s'obrin les comportes dels embassaments, i es produeix un augment del cabal. És llavors, quan el riu corre amb alegria i amb un rumor d'arrossegament de cants rodats desgastador.
 |
| Riu Noguera-Pallaresa |
Al costat de la denominada Batalla de l'Ebre, la Batalla del Segre, menys
coneguda però no per açò es menys sagnant i estratègica. El control de les
centrals elèctriques va fer de la zona un altre escorxador del que no hi ha
xifres, però que es podrien acostar a les esmentades en la batalla de l'Ebre.
Coincidint amb l'operació judicial, per un
presumpte frau urbanístic, en la qual es deté a 12 persones, s'estableix un cap
de pont a Sabadell, on en un modern estatge ens allotgem dues nits.
Sabadell i Terrassa, van ser dos grans nuclis tèxtils, on la revolució industrial transformá la vida dels seus habitants i el paisatge. El creixement ràpid pel devessall de treballadors a les fàbriques tèxtils i les indústries auxiliars, fomentá un creixement desordenat de les poblacions, cosa que en l'actualitat s'intenta remeiar.
 |
| Teler |
A Terrassa en una antiga i magnifica fàbrica tèxtil, el Museu de la Ciència i la Tecnologia, una exposició de l'enginy de l'home al servei de la
col·lectivitat. Un museu on, ser català és sinònim d'emprenedor, avançats a les
seues èpoques, atrevit, constant i admirable. És un museu on es palesa la
diferència, en est hi ha peces originals, usades en les indústries i empreses
catalanes. En el de València, maquetes i reproduccions.
Pujem al Montcau
 |
| Montcau 1.056 m. |
Sabadell, un nom propi s'ha fet quotidià entre els valencians, gràcies a la gestió modèlica de saqueig i espoli, àdhuc no aclarida i castigada, i que va portar a una entitat bandera, la Caixa d'Estalvis del Mediterrani – CAM, a una ruïna tal que, Sabadell és el nou nom i Banc Sabadell el “felpudo” que tapa el nom de la CAM, que ja solament valia un punyetero euro.
 | |||
| Passeig de Gràcia. |
I Barcelona, lluminosa, nadalenca, bulliciosa, cosmopolita i Gaudiana.
 |
| Casa Batlló - Antoni Gaudi |
 |
| Catedral - Barcelona |
Enllaços:
 |
| La Rambla de Barcelona Canto VI.- Odiseo i Nausícaa. |
Los días que el errante pasa en Lleida, son un bálsamo
para reparar ciertas heridas y del viaje.
Como Odiseo, en las afueras de la ciudad, cerca de un
bosque de perales, invadido ya por la civilización, está la “Torre Saroqui”, la
casa de Jaume y Pepita, donde Nausícaa (Nuria), en esta historia ya está casada, le ofrecen
alimentos y hospitalidad.
En la psicodélica Lonja vemos el espectáculo de Andreu
Buenafuente y Romero, que representan “Nadie sabe nada”. Una parodia sobre en
desconocimiento total que tenemos unos de otros, y aun así nos atrevemos a
opinar y juzgar. Me suena a algo propio y actual. Nadie sabe nada de lo que le
pasa por la cabeza y en el interior de su casa. Chumas es lo que hay. Mirando a
su propia casa quedarían asombrados.
Los días pasan, Odiseo realiza incursiones en la
ciudad de Lleida, en particular al Turó de Lleida, al territorio de La Noguera,
el Valles Occidental y el Barcelones.
 |
| Seu Vella de Lleida |
Tres puntos de la Seu captan mayor interés al errante.
El campanario octogonal con sus 60 metros de altura y
238 escalones, que es visible desde cualquier punto de la ciudad.
La Puerta dels Fillols, que
durante mucho tiempo fue la puerta principal y por donde debían acceder los que
iban al bautismo. La puerta y la escalinata de acceso, causa criosidad a
Odiseo, ya que desde algunos puntos de la ciudad, se observa nítidamente.
El claustro, verdadera joya
y espacio de tranquilidad y paz. Su situación hace que a través de cinco arcos
se obtenga una visión de mirador sobre la ciudad. Los 17 arcos ojivales
interiores, dando paso a la luz reflejada en las paredes milenarias, son
ocasiones que no hay que perderse.
 |
| Riuo Noguera-Pallaresa |
Camarasa fue visitada hace años por el errante
viajero, y el paraje le encantó. Busca una imagen un momento que reflejar. Una
bella fotografía que desprenda paz.
 |
| Tuneles del Noguera-Pallaresa |
Junto a la
denominada Batalla del Ebro, la Batalla del Segre, menos conocida pero no por
eso menos sangrienta y estratégica. El control de las centrales eléctricas hizo
de la zona otro matadero del que no hay cifras, pero que se podrían acercar a
las mencionadas en la batalla del Ebro.
 |
| Embassament de Terradets |
 |
| Museu de Ciencia i tecnologuia de Terrassa |
 |
| Techo de boveda catalana fabrica textil |
 |
| Montcau |
Y subimos al
Montcau de 1.056 metros, dentro del Parque Natural de San Lorenzo del Monte y
el Ocau. Aire puro, vista magnifica cuerpo renovado.
 |
| Catedral de Barcelona |
 |
No comments:
Post a Comment